6:28 Clínica: malestar humà, el patiment, alternatives, acompanyament
7:08 Construir-se com a ciutadans: destruir conceptes i què es pot pensar...
7:56 Tot forma part de lo comú i de la comunitat
8:13 Violència i el diagnòstic
8:20 La psiquiatria s'ha legitimat amb el diagnòstic...
8:37 La legitimació de la violència en la institució i la societat
8:49 Definició de la psiquiatria: es una "eina" que té per objecte transformar el patiment humà en una enfermetat
9:20 Es parla de Salut mental com a eufemisme de psiquiatria
9:57 La psiquiatria fa el mateix que quan es funda el sXIX: agafa un ciutadà i el torna a la societat en forma de malalt mental
10:35 Parlem de problemes subjectius
10:55 No pot haver una categorització de la subjectivitat
11:11 La psiquiatria treu el dret a ser agents polítics a moltes persones
11:36 Llibre:
Peter C. Gøtzsche,
"Psicofármacos que matan y denegación organizada"
12:00 La psiquiatria no está basada en la evidència
12:13 Pilars de la evidència: Ha de tenir una investigació fiable, basat en la experiencia clínica, mitjançat pels valors dels pacients
12:32 La psiquiatria no compleix els 3 criteris
13:00 Ha canviat el criteri per diagnosticar l'esquizofrènia
13:43 Amb la Psiquiatria a la Melancolia se li diu Psicosis maniacodepresiva, Trastorno bipolar, i ara Espectre bipolar.
14:20 Si aquell dia et veu un psiquiatra i t'ingresa, ets bipolar.
15:04 Els diagnòstics no obeeixen a un criteri científic
15:14 Els estudis no estan ben dissenyats: la major part dels estudis estan pagats per la industria farmacèutica. No es independent.
No es publiquen els estudis sense els resultats esperats.
16:04 Estudis en que els subjectes empitjoren per la abstinència dels fàrmacs, no perquè estiguin malalts.
16:38 La experiència clínica no es fiable.
Els psiquiatres: quan algú millora és pel fàrmac. I si empitjora és que la malaltia va a pitjor. I posen més fàrmacs. Acabant amb polifarmàcia... que és difícil treure.
17:35 Les opinions dels subjectes diagnosticats i familiars s'ignoren.
Els tractaments majorment són forçosos, o per engany.
17:50 Els antidepressius causen addicció, i sovint no es diu.
18:18 La psiquiatria es un constructe polític, que s'ha fet sobre un constructe social, que és la malaltia mental.
19:00 La institució psiquiátrica exclou les persones per com són, sota l'empara del diagnòstic.
19:50 --La psiquiatria és un instrument social. Els jutges "vigilen" els psiquiàtres per llei, si s'han passat de la ratlla; no si estan ben ingressats.
20:30 Hi ha activistes per damnificats per la psiquiatria. Però no per damnificats de la cardiologia...
21:25 "L'inconscient no existeix", Tosquelles. La malaltia mental no existeix. Hi ha una invenció de la malalatia mental: invenció de la homosexualitat i heterosexualitat respecte al binarisme.
22:12 La malaltia mental surt de la necessitat d'apartar o excluir la sense-raó. I el psiquiatra de legitimar dir qui està amb sense-raó.
22:31 Abans de
Philippe Pinel,
Michel Foucault i
Franco Basaglia psiquiatra antiInsititucional posen 4 dates:
- 1656. La ilustració: la societat determina que hi ha una raó ilustrada. Per tant, ha d'haver una sense-raó. La sense-raó s'ha d'excloure de la societat; A l'Hospital General de París, s'ingressa un 1% de la poblacíó de París: bojos, prostituts, homosexuals, rodamóns, etc.
Pinel (Michel Foucault: va alliberar de cadenes als bojos, però els va lligar a l'obediència amb el metge): Se'ls endú en un manicomi. Fundació de la psiquiatria.
- 1794 Pinel i els Alienistes.
- 1838 es fa la Llei internament psiquiàtric: on es porta un malalt: lliure, (presó), hospital o manicomi. El psiquiatra decideix com a pèrit, no metge, qui ha d'estar ingressat.
26:46 1854
Jean-Pierre Falret "Sobre la no existència de la monomania", es comença a parlar de la malaltia mental, i no alienació.
Entre 1656 i 1854 no hi ha un descobriment científic, hi ha un gir cultural. La bojeria passa a alienació, i la alienació a malaltia mental. Per això es parla de política.
27:55 Una persona que para i diu "no puc més" amb el cos, es diu ara que està deprimida perquè li falta serotonina. Una persona que para perquè no pot més, té depressió. Una persona que para perquè no pot més amb condicions laborals, té ansietat. Una persona que escolta veus, té esquizofrènia. Una persona que té idees no compartides, té paranoia. Però no es pregunta què els passa... Què diuen les veus? insulten. Algú li ha insultat? El diagnòstic venen a tapar les explicacions.
29:21 El problema subjectiu es tapa amb el diagnòstic. Aleshores el problema es teu. Ja no es social. Com han proliferat els llibres d'autoajuda, rotllo mr. woderful. Tot està individualitzat. Està malament que estiguis malament. I s'ha d'arreglar. Perquè tu has d'estar bé.
30:40 Cap als 70 va haver una Reforma psiquiàtrica, Llei general de sanitat, on hi va haver un debat. Hi havia tendéncies a destruir els manicomis, o el contrari.
Els tancaments ara són els diagnòstics. I els psiquiatres es posen "nerviosos" perquè perden el "poder". Qué són sinó?
32:04 La maquinaria institucional porta a la exclusió, la segregació, i segons Fernando Balius a la novel·la gràfica
"Desmesura" diu: que quan et diagnostiquen, la resta deixa de tenir valor (posa un exemple de com una usuària no té veu, i el psiquiatra sí. Per estar bé.)
33:54 Estar bé equival a ser productiu. I sinó, a que consumeixis. Hi ha la psiquiatria i les teràpies...
34:29 9 idees de la psiquiatria perilloses de Peter Gotzcshe: veritat que s'erigeix en la societat.
La veina o familiars que acaba tenint el mateix discurs sobre per exemple el TDH, que també diuen als informatius. La societat ha assumit la idea psiquiàtrica, i l'exclusió de tot lo diferent. Hi ha una exclusió de tot lo diferent.
- 35:35 Idees perilloses: 1. "Els diagnòstics són fiables". Exemple: -Estoy depre(què t'ha passat?) vs Estoy deprimida(has anat al psicòleg?). El diagnòstic et porta a la teràpia.
Els diagnòstics tendeixen a ser amples, i els fàrmacs ténen la indicació terapèutica. Com més amplis són els diagnòstics, més fàcil es prescriure medicació.
Una pastilla per a que et llevis, una per a que t'adormis, i una per als efectes secundaris.
El diagnòstic diu més del qui posa el diagnòstic, que de la persona diagnosticada.
37:50 Hi ha 2 diagnòstics encertats que no fan mal: Ansietat i Tristesa. Els "problemes de vida". I després reaccions. En canvi, trastorn mental lleu(no segregar) i greu(segregar)... Un diagnòstic d'esquizofrènia, fot la vida. A partir d'aleshores, a urgències...
- 39:39 El llenguatge psiquiàtric en la societat: surt el diagnòstic. El llenguatge construeix la realitat.
- 40:12 .Una altra idea perillosa que "compra la societat": "Donar una explicació biològia sobre el sofriment, redueix l'estigma". És fals. Les hipotesis del patiment(que no són veritats), alimenten el component de la perillositat... La responsabilitat acaba en mans del psiquiatra. I es cronifica. La responsabilitat no és teva i... Quan tinc responsabilitat, puc fer algo. Sinó, no. Les hipòtesis alimenten l'estigma.
- 42:06 .Una altra idea: "Hi ha tant malalts mentals, com persones prenen psicofàrmacs". P.ex.:"Puja la depressió" als telenotícies. Facilita la prescripció d'antidepressius. No hi ha més depressío.
- 42:49 .Una altra idea perillosa: "Els trastorns mentals per un desequilibri químic o cerebrals es corrigeixen amb fàrmacs". Investigadors ho han tirat pel terra. No hi ha investigacions independents. Els estudis es basen en la majoria en la hipòtesi que hi ha un excés de dopamina, dono un fàrmac que se suposa baixa la dopamina, i si millora és perquè he tingut un excés de dopamina. Això apuntala les hipòtesis cerebrals.
43:40 Neurolèptics Depot. Diuen: "Els tractaments de llarga duració són bons perquè redueixen l'agudesa de la malaltia". Si una persona pren fàrmacs molt temps, generen dependència cerebral i la persona no pot prescindir del fàrmac. No es pot treure sense que es producte una crisi molt semblant a la diagnosticada a l'inici.
- 44:37 .Una altra idea perillosa: "Els antidepressius no generen dependència". Fals.
- 44:44 .Una altra idea perillosa: "Els antidepressius en nens i adolescents eviten el suicidi". Educació als joves. No interessa plantejar-ho. Responsabilització col·lectiva o més fàcil responsabilitat del jove, i posar teràpia.
- 45:23 .Una altra idea perillosa: "La depressió, el TDH i l'esquizofrènia provoquen danys cerebrals". No és creïble.
- 45:29 .Una altra idea perillosa: "Els fàrmacs eviten els danys cerebrals de les malalties". Els psiquiatres es formen amb psiquiatres pagats per les indústries farmacèutiques i laboratoris.
46:02 Tot comença amb el diagnòstic. Els diagnòstic psiquiàtric dels trastorns es fan a partir del llibre DSM(americà).
La determinació dels síntomes del DSM es fan en una associació americana a mà alçada en una reunió.
Els psiquiatres de la associació americana estan pagats per la indústria farmacèutica.
47:19 Els diagnòstics en psiquiatria es precedeixen per un descobriment farmacològic: El TDH es descobreix quan es veu que les anfetamines ajuden a la concentracíó. I es donen amfetamines als nens. I hi ha TDH de l'adult.
// La depressió apareix per l'aparició del Prozac.
48:46 El diagnòstic és una pràctica de violència per 4 motius: 1. Per als professionals, el "diagnòstics" s'ha convertit en una finalitat clínica. La clínica s'ha convertit en Diagnosticar-Prescriure-Derivar. No en conèixe't. Et diagnostiquen en "20" minuts. I diagnòstics no basats en la subjectivitat, com la epil·lèpsi i la demència, que fins fa poc els donava la psiquiatria, quan tenen una causa cerebral física. La psiquiatria s'encarrega de malalties orgàniques sense lesió. I quan es troba la lesío, es passa a neurologia. És per a la necessitat per a la identitat del clínic, no de les persones.
2. Càrrega estigmatitzadora del diagnòstic. La persona deixa de ser un ciutadà. Passa a ser una categoria. No ets Joan, ets un esquizofrènic...
// Hi ha gent adaptada al diagnòstic perquè necessiten agafar-se a algo. Això té una càrrega negativa. Pot ser un vestit fals que et cobreix.
[...] Quan hi ha un equip de professionals reforçant la idea de la malaltia...
54:00 Activisme "orgullo loco". Dret de fuga. Ha d'haver un dret de deixar la psiquiatria. Institucionalment: "Dia de la salut mental" vs "Dia del orgullo loco"(nadie me tiene que encerrar por ser diferente). En la línia de la LGTBI. "La transexualidad era una enfermedad mental. La homosexualidad era una enfermedad mental. La esquizofrenia todavía lo es.". La psiquiatria hauria d'atendre quan una persona pateix, no perquè els seu patiment sigui diferent.
56:00 3. Una altra raó de la violència del diagnòstic: El diagnòstic es fa sense consentiment informat. El consentiment informat l'ha de fer un metge per llei. S'hauria de consensuar i dir els efectes secundaris. No es fa.
56:52 4. La capacitat performativa: El diagnòstic crea el malalt. L'esquizofrènia existeix perquè es diu a la gent que hi ha esquizofrènia, no perquè existeixi l'esquizofrènia per si. "El alienista" llibre de Machado de Assís: Un psiquiatra que canvia els criteris diagnòstics, i acaba ingressant a tot el poble... Es veu lo aleatori i lo cojuntural.
58:00 el diagnòstic es violent, perquè es una finalitat, té una càrrega d'estigma, es fa sense consetiment informat, i té una capacitat performativa. I...
58:16 I conseqüències: 1. porta els problemes a l'individual; se surt de lo col·lectiu. La psiquiatria, en comptes d'ocupar-se del codi genètic, s'hauria d'ocupar del codi social.
No et pregunten pel teus traumes. Hi ha un moviment internacional sobre l'escolta de veus. Moltes acaben tenint referència a traumes.
La individualització del malestar posa els individus al servei de la institució psiquiàtrica. Ha d'haver un opressor i un oprimit. L'opressor té un poder, i el poder ha d'estar apuntalat en un saber. Si no hi ha un diagnòstic, no hi ha un saber i el psiquiatra no pot posar-te al seu servei. Oprimir-te. Això és el que es fa a salut mental: com tu no pots, se't posa al servei, i per això hi ha les teràpies. La segona conseqüència del diagnòstic son els tractaments: la farmacoteràpia i la psicoteràpia. La rectificació amb un sentit.
Quan no ets productiu, ...
1:01:15 (públic) -Pregunta on encaixaria les alternatives no patològiques de fenòmens que tenen prevista una etiqueta patològica
1:03:14 No hi ha alternatives no/ patològiques. Hi ha gent que pateix i no pateix. Exemple d'escoltar veus. No institucionalitzar a la gent per tenir una vivència diferent. No un patiment.
01:06:49 (públic) Integradora social
01:08:49 (resposta) Una cosa és la violència(el ser humà és violent per naturalesa). Lligar l'experiència humana amb la violència és un artifici.
1:10:00 (resposta) Exemple de la persona que "anava i venia amb l'alcohol", i va deixar l'alcohol deixant-ne de parlar. Els neurolèptics baixa la dopamina que al treure-la es "reacciona" més.
Psicosi per hipersensibilització al deixar la medicació i no síndrome psicopatològic, provocat pels neurolèptics.
Gotzsche: només el 2% dels psicofàrmacs són necessaris pintualment.. Estar en una consulta vs prendre un cafè.
1:15:40 (públic) Treure un diagnòstic d'un psiquiatra
1:15:56 (resposta) Derechos ARCO. Rectificar dades personals de les històries clíniques... Una persona pot exigir que se li tregui a menys que al psiquiatra consideri que és necessari per a "futures" accions.
(resposta) Retirar tractament: a més dosis, es retira més a poc a poc. Desescalada progressiva. Hi ha la inexistència de dosis petites. Les fórmules magistrals. Baixar el 10% cada 2 setmanes.
1:19:13 (públic) Tosquelles:Es va acabar la psiquiatria quan van entrar els psicofàrmacs. Com negociar... La inteolerància a l'angustia. Com es pot fer algo? No pot ser que els nens estiguin medicats perquè no suporten X.
1:21:23 (resposta) Ser psiquiatre. Crear un canvi social. La institució no s'ha de canviar; La institució respon a una necessitat social. La insititució s'hauria de destruir, no reformar-la. S'ha de tornar a lo col·lectiu, a un discurs social. A un discurs que no parteixi dels psiquiatres...
Els nens no han de sostenir l'avorriment quan se'ls dóna un mòbil... No interessa questionar lo social.
1:25:49 (públic) Experiència sobre la desescalada de medicació d'una dona, i una personal. Passar una crisi sense medicació.
1:28:41 (resposta) Hi ha el discurs sobre lo social, i que els fàrmacs poden provocar pèrdua de matèria gris als 3 mesos. La supervivència baixa 20 anys. Molts cops no es diu. Els psicofàrmacs apaivaguen, però no apaguen, i s'usen per "apagar".
1:29:47 (públic) Persones amb trastorns alimentaris. Com acompanyar-les. Consciència sobre el patiment del pacient.
1:31:03 (resposta) Error de fer del símptoma un trastorn. No existeix la anorèxia, existeixen les anorèxies. Persones que abusen dels tòxics; No tant és la quantitat com la intencionalitat del consum i què tapa; Defensa sobre l'angoixa. Les guies clíniques son teràpies basades en el diagnòstic. El diagnòstic performatitza. El símptoma es converteix en una malaltia.
--Fernando Valius: Doble violència: passa una cosa extranya, et dónen un llenguatge més extrany, i el fas teu. Doble extranyament. Sobre inculcar models, i impedir tenir una identitat pròpia.
1:35:00 (públic) Com acompanyar una persona que no considera que està patint
1:35:48 (resposta) La única vivència subjectiva, en la que el patiment no està en primer pla, és la manía... No es coneix a ningú que no pateixi. Una altra cosa és que una persona no "passi per l'aro" de que pateix per lo que se li diu que pateix... Les persones que necessiten el símptoma. Models basats en la malaltia. El sistema és nosològic. S'afegeixen diagnòstics, perquè els símptomes van variant. Hi ha la comorbiditat. A la gent que no està en psiquiatria se les permet canviar. En psiquiatria hi ha el "seguiment", que no és un acompanyament. En psiquiatria t' "acompanyen" i si t'allunyes, torno.
Quan una persona deixa es torna submisa, deixa de reivindicar,...
1:41:20 (públic) Consell a algú que comença en psiquiatria
1:42:50 (resposta) --Basaglia:Lo únic que impedeix el canvi és la oposició. Formar-se. No tenir model. Tenir un model és una alternativa de poder. Però s'ha de tenir una alternativa de model. Ser psiquiàtre crític. Saber.
1:46:45 (public) Medicació puntual per a una persona d'esquizofrènia.
1:47:01 El context. L'acompanyament. Què li han dit.
1:50:10 Activament, Ràdio Nikosia, Fundació Veus.
1:51:16 (públic) Infermera. Com s'entenen els trastorns de personalitat. Qué fer amb la salut mental migrant.
1:54:06 (resposta) Partir de la ignorància. La angústia a Brasil, aquí es viuen com a delirants i allà no.
1:56:56 (públic) Sobre la psicologia positiva.
1:57:17 (resposta) --Pierre Delaunay: "Una dels actes de violència és donar consells, és donar una realitat en base a la teva experiència". La normalització. Creixen les seccions d'Autoajuda a les llibreries.